Gestió i govern obert amb Sistemes d’Informació Geogràfica
Bona pràctica
Ajuntament de Valls
Xavier Borrell
Nivell de maduresa
Què mesurem?Problema
Els ajuntaments generen una gran quantitat de dades que es desen i s’editen en aplicacions no integrades entre sí, gestionades des de diferents àrees de l'organització, fet que dificulta la consulta, l’explotació i l’anàlisi d'aquesta informació i la seva publicació.
Solució
El projecte consisteix en la implantació d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) que integra les diferents dades de gestió municipal en un repositori únic i permet visualitzar-les en mapes mitjançant la superposició de capes d'informació. Aquesta capacitat permet, d'una banda, mostrar patrons i relacions que proporcionen suport en la presa de decisions, i, d'altra banda, accedir de forma fàcil a la informació.
Usuaris finals
Ciutadania, personal tècnic municipal, responsables municipals i equip de govern.
Tecnologia
Sistema SIG. La plataforma està desenvolupada amb programari OpenSource (GeoServer, MapServer i OpenLayers) i programari propietari i es basa en tecnologia ESRI.
Estat
Implantat. Plataforma consolidada des de juliol de 2018.
Descripció
La gran majoria de dades de què disposa un ajuntament es poden geolocalitzar i posar en un mapa. L’Ajuntament de Valls va decidir utilitzar un SIG per organitzar, analitzar i visualitzar la gran quantitat de dades que generen, amb l'objectiu d'optimitzar la gestió municipal i obrir les dades a la ciutadania.
De forma resumida, el SIG:
- Integra les aplicacions i bases de dades de gestió municipal (padró d’habitants, padró de vehicles, seguretat ciutadana, xarxa de serveis, etc.) en una base de dades única i georeferenciada, on cada element té unes coordenades que permeten localitzar-lo en el territori.
- Organitza la cartografia municipal (carrerer, parcel·lari, divisions administratives, etc.) i l'utilitza per presentar les dades de gestió municipal mitjançant mapes i estructurada en diferents capes d’informació.
- Permet creuar les dades mitjançant la superposició i combinació de capes. Aquest creuament facilita l’anàlisi d’aspectes socials, econòmics, mediambientals i territorials, aportant context a les dades i una visió global que resulta útil en la presa de decisions.
La solució implantada disposa de tres serveis per explotar les dades segons el perfil d’usuari:
- Visor corporatiu: Aplicació de consulta interna, transversal per a tota l’organització i adreçada al personal tècnic municipal, responsables municipals i equip de govern. Actualment ofereix 9 grups de dades (entre els quals hi ha el padró municipal, el padró de vehicles, les xarxes de serveis o els elements urbans) i 50 capes d’informació. Té capacitat per filtrar dades i ofereix rapidesa en la consulta de la informació, amb un accés fàcil i intuïtiu.
- Agrupats sota el portal GeoValls:
- Visor ciutadà: Aplicació de consulta externa per a la ciutadania accessible des l’Internet i dissenyat en forma de guia urbana per facilitar i agilitzar l’accés a la informació. En aquests moments, hi ha disponibles 67 capes de dades geolocalitzades, agrupades en 17 àmbits temàtics diferents i que es complementen amb dades descriptives de cada element.
- Permet cercar i ubicar en el mapa informació de serveis i administració, seguretat, mobilitat, esports, educació, sanitat o cultura, entre molts d’altres; comerços, bars i restaurants de Valls així com activitats industrials i serveis agrícoles, rutes turístiques, recorreguts pel terme municipal i la xarxa de camins.
- Incorpora tant visors de mapes, topogràfics com de satèl·lit, que permeten una visualització àgil i senzilla de la informació, des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil.
- Visor urbanístic: Aplicació específica per consultar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), adreçada tant al personal tècnic municipal com a la ciutadania. Mostra la informació de planejament urbanístic i de patrimoni de la parcel·la seleccionada en el mapa i permet generar una fitxa impresa de la informació. Està vinculat amb el Portal de Dades Obertes.
- Visor ciutadà: Aplicació de consulta externa per a la ciutadania accessible des l’Internet i dissenyat en forma de guia urbana per facilitar i agilitzar l’accés a la informació. En aquests moments, hi ha disponibles 67 capes de dades geolocalitzades, agrupades en 17 àmbits temàtics diferents i que es complementen amb dades descriptives de cada element.
Aspectes jurídics
- La solució dona compliment a les obligacions que estableix la Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic i promou el compliment de les lleis de Transparència pel que fa a les obligacions de publicitat activa per a totes les administracions i entitats públiques, preferiblement en formats reutilitzables.
Aspectes tecnològics
- Com a plataforma SIG s’utilitza enMapa. És una plataforma SIG especialitzada en ajuntaments que consta d’aplicacions d’ús intern per al personal municipal i aplicacions per a la ciutadania. És modular i les aplicacions es poden implantar segons les necessitats.
- La infraestructura consisteix en una base de dades georeferenciada, que s’encarrega de centralitzar i emmagatzemar la informació, i un servidor de cartografia, que s’encarrega de servir les dades als visors corporatiu, ciutadà i urbanístic. Per qüestions de seguretat i d’interoperabilitat amb les bases de dades de gestió municipal, la instal·lació s’ha de fer en local.
- La connexió a les bases de dades de gestió municipal es realitza de forma automàtica mitjançant APIs. En cas que l’aplicació de gestió no permeti la connexió, o si les dades es troben en fitxers de treball personal, es pot automatitzar la càrrega mitjançant fitxers d’Excel.
- Abans de carregar els inventaris de dades en el SIG (elements vegetals, mobiliari urbà, etc.) s’han de georeferenciar utilitzant l’aplicació QGIS. Un cop georeferenciats, la càrrega de dades la realitza l’empresa proveïdora de l’aplicació.
- Les persones usuàries poden accedir als visors municipal, ciutadà i urbanístic mitjançant un navegador i des de qualsevol tipus de dispositiu (telèfon mòbil, tauleta digital i ordinador personal).
- El personal tècnic municipal poden editar totes les dades alfanumèriques carregades en el SIG des del visor corporatiu. Per seguretat i consistència, les dades cartogràfiques s’editen des de l’aplicació QGIS.
- Per al desenvolupament del portal GeoValls, s’han utilitzat tecnologies de codi obert i programari lliure.
Aspectes organitzatius
- La implementació del SIG comporta un canvi organitzatiu, en la manera de gestionar i tractar la informació entre els diferents departaments.
- Cal definir rols i permisos d’accés en funció de les tasques a realitzar i les necessitats de cada departament (com el personal gestor tècnic del projecte, que s’encarrega de dissenyar i desenvolupar el programa SIG o els propietaris de les capes, que vetllen perquè la informació estigui el màxim d'actualitzada).
Actors i col·laboradors
Els actors clau i col·laboradors, tant públics com privats, que han estat indispensables per aconseguir dur a terme el projecte són:
- Nexus Geographics. Empresa proveïdora de la plataforma enMapa.
- Departament d'Informàtica. Aporta l’estructura de personal i la tecnològica.
- OAC. Responsable de les bases de dades de gestió més importants de l'ajuntament (padró d’habitants, padró de vehicles, etc.). En el cas de l’Ajuntament de Valls, també és l’àrea que millor coneix les necessitats d’informació tant externes com internes.
- Àrea d’Urbanisme i Planejament. Responsable de la cartografia municipal i la informació de territori.
Beneficis i impactes
Per a l’Ajuntament
- Suport en la presa de decisions. La visualització de múltiples dades sobre mapes de la ciutat permet entendre millor fenòmens concrets que no es veurien en un simple llistat de dades, i prendre decisions basades en l'evidència.
- Millora de l'eficiència. Les dades són més accessibles i fàcils de consultar, fet que redueix el temps de resposta de l’administració.
- Millora de la qualitat de les dades. La implantació de la solució implica una tasca prèvia de localització, estructuració i estandardització de les dades. A més a més, evita la dispersió i duplicitat d'arxius a l'organització, assegurant l'oficialitat i la fiabilitat de les dades publicades.
- Elimina les sitges d’informació. Es tracta d’una eina transversal i oberta a tota la corporació que permet compartir les dades de forma interdepartamental.
- Estalvi de costos i optimització de recursos. Les dades del SIG s’utilitzen per actualitzar, de forma automàtica, el portal de dades obertes.
Per a la ciutadania
- Augment de la transparència. La publicació i disponibilitat de les dades relatives al municipi a través de visors com la guia ciutadana i el geoportal urbanístic fan més accessible i comprensible la informació a la ciutadania.
- Foment del govern obert. Promou que la ciutadania estiguin informada de la situació del municipi perquè pugui participar en la presa de decisions polítiques.
Costos
Les despeses associades a la implantació de la solució són:
- Cost d’implantació: aproximadament 40.000€ (el pagament es distribuieix al llarg de 3 anys de forma anual i d’acord a l’assoliment d’unes fites definides).
- Cost de llicències: no hi ha costos de llicenciament (es tracta d’una solució de codi obert).
- Cost de manteniment: 8.000€/anuals de manteniment del programari (no inclou manteniment d’infraestructura).
Elements clau en la gestió del canvi
Els aspectes més importants a tenir en compte en el procés de gestió del canvi són:
- Lideratge polític. Es tracta d’un projecte que abasta tota l'organització i que requereix recursos humans i econòmics que fan necessari un lideratge al més alt nivell.
- Mantenir les dades actualitzades. És molt important el manteniment i l’edició de les dades perquè la informació no quedi obsoleta i perdi valor.
- Formació tècnica. S'ha de capacitar el personal tècnic municipals en les diferents eines (enMapa, QGIS), perquè facin el manteniment de les dades.
- Informació constant. És necessari informar constantment al personal de l'organització de l’existència i els usos del visor corporatiu.
Indicadors d'èxit
Els indicadors SMART que evidencien la consecució dels objectius previstos són:
- Usuaris actius del visor corporatiu. El percentatge d’usuaris interns que utilitzen el visor corporatiu és un indicador de que l’eina els resulta útil.
- Demanda d’usos del visor corporatiu. L’augment de sol·licituds de nous usos del visor corporatiu per part dels diferents departaments és un indicador de l’èxit de la implantació de l’eina.
- Número de visites recurrents al visor ciutadà i urbanístic. El fet que un usuari visiti diverses vegades el visor és un indicador de què s’ofereix un contingut suficientment interessant.
- Número de sol·licituds d’informació urbanística. La disminució de sol·licituds d’informació urbanística és un indicador de que el personal tècnic extern l’obté del visor urbanístic.
Barreres i fracassos
Cal considerar els aspectes que poden posar en perill l'èxit de la solució i com superar-los:
- Canvi cultural de la gestió basada en dades. En la presentació inicial del visor corporatiu, la majoria del personal municipal no creia que l’eina fos d’utilitat per a la seva feina diària. S’envia un butlletí mensual per recordar a tot el personal de l’existència de l’eina i com la poden utilitzar en el seu benefici.
- Manca de recursos humans. Preparar els inventaris de dades per incorporar-los al SIG suposa una càrrega important de feina. L’Ajuntament va haver de contractar un tècnic delineant per carregar dades de forma massiva i fer el primer inventari de mobiliari urbà.
- Disponibilitat de dades. La presentació d’informació en els diferents visors requereix que l’Ajuntament disposi de les dades necessàries i en els formats adequats (per exemple, disposar de la informació urbanística).
Replicabilitat
La plataforma enMapa està operativa en 50 ajuntaments.
Material de difusió
Més informació
Altres solucions relacionades
L'any 2022 el visor corporatiu ha rebut 4.503 visites, el portal urbanístic 3.238 visites i la guia urbana 2.358 visites.
Et pot interessar…
Ús de les dades en la gestió d’una destinació turística
Iniciativa innovadora
Ús de la signatura biomètrica en la presentació de sol·licituds a les OAC
Bona pràctica
Empadronament en línia i automatització en la gestió administrativa
Bona pràctica